Claire Corlett

Fish Food, Fish Tanks, and More
Amor a primera vista: ¿qué dice la ciencia? Helen Fisher, neurobióloga y antropóloga

Amor a primera vista: ¿qué dice la ciencia? Helen Fisher, neurobióloga y antropóloga


Què és l’amor? L’amor és una cosa diferent per a
cada persona. Però, com a científica, crec que deriva principalment
de tres circuits cerebrals: el desig sexual, l’amor romàntic i l’afecció. Es tracta
de sistemes cerebrals diferents. Crec que el desig sexual et fa buscar
un ventall de companys; que l’amor romàntic et permet
concentrar l’energia en un de sol, i el tercer sistema cerebral, l’afecció,
et permet quedar-te amb aquesta persona almenys fins a educar un fill
durant la seva infància. La majoria de gent
que pregunta per l’amor es refereix a l’amor romàntic,
que té uns trets molt particulars. El primer que passa
en enamorar-nos és que tot adquireix, com jo dic,
“Un significat especial”. Tot en aquesta persona és especial. El seu cotxe és diferent
del dels altres, el carrer on viu,
la música que escolta… Tot sobre ell o ella
de cop i volta es torna especial. Després et focalitzes en la persona.
Saps el que no t’agrada, però ho deixes de banda
i et centres en el que t’agrada. L’amor a primera vista
és molt fàcil d’explicar. Els meus companys i jo vam sotmetre més
de 100 persones a escàners cerebrals mitjançant la ressonància magnètica i vam descobrir que és una ruta
molt primitiva que travessa el cervell. L’amor romàntic és una ruta primitiva
molt bàsica que travessa el cervell. De fet, la fàbrica principal
que genera dopamina, la que et provoca aquesta sensació, és just al costat de les fàbriques
que provoquen la set i la gana. La set i la gana
et mantenen viu avui; l’amor romàntic
t’impulsa a una relació i a col·locar el teu ADN en el demà. En diem
un mecanisme de supervivència. I es pot activar
de manera instantània. Igual que la por
s’activa de cop i volta, l’amor romàntic
es pot activar de seguida. A mesura que creixem, generem el que jo anomeno
un “mapa inconscient de l’amor”. Una llista inconscient i conscient
del que busquem en una parella. Després, quan arriba el moment, apareix algú al supermercat… En un concert… En un museu,
en un restaurant o on sigui. Encaixa en el teu mapa de l’amor. Edat, mida, forma, entorn adequats. S’acosta i et somriu, flirteja una mica amb tu. Pot activar el circuit cerebral
de l’amor romàntic, i tu pots enamorar-te’n
de manera immediata. Però ha de donar-se el moment,
la proximitat adequada, la persona
ha d’encaixar en el teu mapa de l’amor. I, en el meu cas,
la il·luminació hi ajudaria! Però la qüestió és
que estem fets per enamorar-nos. L’interessant és
que els circuits cerebrals de l’afecció triguen molt més temps a assentar-se. Pots enamorar-te bojament
d’algú sense sentir afecció profunda. L’afecció demana temps.
Has de conèixer la persona. Has de saber molt d’algú. El que vam descobrir en les nostres dades, quan vam posar a l’escàner
gent que s’acabava d’enamorar, és que és fàcil veure el circuit cerebral
de l’amor romàntic. En canvi, la regió cerebral relacionada amb la sensació
d’afecció, d’afecte,
no s’activava en absolut. Només al cap d’uns quants mesos,
normalment uns disset, que és quan de veritat
coneixes algú, et transmet seguretat,
confies en aquesta persona, la respectes i et respecta, et fa riure, feu coses junts… És quan comences a sentir
aquesta connexió còsmica. Aquí és quan creix
el vincle de l’afecció. Així que l’amor romàntic
és fàcil d’explicar, bum! Es pot activar ràpid,
com el sistema de la por o de la ira. Però l’afecció va creixent. -La idea que l’amor és cec…
-Sí. També té una base neurològica? Sí. Aquesta regió cerebral,
just darrere del front, regeix la presa de decisions,
la planificació. L’activitat en aquestes regions
es desconnecta perquè puguis obviar tot tipus de coses
sobre aquesta persona. L’amor pot ser cec perquè aquests centres cerebrals
es desactiven i no diuen: “Espera un moment, està casat”, o “un moment, viu en un altre país,
no tornarà, serà un amor d’estiu”. Superes aquestes alertes cerebrals
dient: “Oh! Que guapo! Que graciós!
Que simpàtic! Quins petons que fa!”. I les regions de presa de decisions
es van apagant. És una raó
per la qual dic a la gent: “Si t’estàs enamorant bojament
d’algú, coneix-lo bé i espera un parell d’anys
abans d’establir-t’hi”. Perquè mentre el vas coneixent, mentre creix el vincle
o veus problemes en la relació, l’activitat tornarà a les àrees
de presa de decisions en el teu cervell i podràs començar a veure-ho més clar. Però l’amor és cec. De fet, abans de sotmetre
les persones a l’escàner cerebral, els faig moltes preguntes,
perquè són màquines molt cares, es triga bastant temps i he d’assegurar-me
que estan enamorades. I els pregunto: què és
el que no t’agrada d’ell o d’ella? Saben dir perfectament
què és el que no els agrada, però ho passen per alt i se centren
exclusivament en el que els agrada. L’amor és cec,
el poeta Chaucer tenia raó.

3 comments on “Amor a primera vista: ¿qué dice la ciencia? Helen Fisher, neurobióloga y antropóloga

  1. Me enamoré de alguien hace poco y se que yo le gusto a esa persona porque me lo dijo, pero siento su falta de atención hacia mí y eso de a poco me hace querer olvidarla y seguir con mi vida como si nada, siento como que no le intereso lo suficiente aún así cuando soy el que más aporta a la relación, de seguro esto no le importa a nadie pero bueno necesitaba escribirlo y desahogarme un poco con lo que siento

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *